Sobre el significat de la relativitat (edición en valenciano)
50 cosas que hay que saber sobre fisica cuantica
- Fecha de lanzamiento: 01/01/2004
- Plaza de edición: VALÈNCIA
- Año de edición: 2004
- ISBN: 9788437059068
- Encuadernación: Tapa blanda
- Idioma: VALENCIANO
- Editorial: UNIVERSITAT DE VALENCIA. SERVEI DE PUBLICACIONS
- Nº de páginas: 128
50 cosas que hay que saber sobre fisica
Albert Einstein, por alguna razón desconocida, va decidir de no considerar en su estudio sobre la Relatividad General la aproximación que el autor del libro denomina límite electromagnético. En tenerla en cuenta se obtienen unos resultados prácticamente idénticos a los einstainianos a escala solar, pero con una pequeña diferencia numérica en el valor de la precesión del perielio planetario.
Albert Einstein, per alguna raó desconeguda, va decidir de no considerar en el seu estudi sobre la Relativitat General l'aproximació que l'autor del llibre denomina límit electromagnètic. En tenir-la en compte s'obtenen uns resultats pràcticament idèntics als einsteinians a escala solar, però amb una lleugera diferència numèrica en el valor de la precessió del periheli planetari.
Este ensayo se estructura alrededor de dos reflexiones principales. En la primera, el elemento vertebrador es el análisis del proceso intelectual que conduce Einstein a proponer su creación más importante, la Relatividad General. Esta reflexión, como el mismo afirma, es guiada por la gravitación newtoniana, que la Relatividad General recupera en la aproximación que hoy se llama límite newtoniano. La segunda se centra en la observación y las consecuencias del hecho que Einstein, por alguna razón desconocida va decidir de no considerar la aproximación que el autor de este ensayo denomina límite electromagnético. Teniéndola en cuenta y hecha una propuesta concreta, se obtienen unos resultados que son prácticamente idénticos a los einsteinianos a escala solar, con una diferencia numérica muy pequeña en el valor de la precesión del perihelio planetario. Más aún, esta propuesta permite introducir una argumentación cosmológica no estándar (prescindiendo del prinicpio cosmológico), de la cual se deducen la ley de Hubble de la expansión del universo, su masa total y unas predicciones -astronómicamente verificables también- como son que los agujeros negros han de encontrarse en la región central de las galaxias, mientras que las estrellas nuevas han de aparecer en las zonas periféricas, con la circunstancia que, probablemente, estas estrellas nuevas han sido agujeros negros.
Aquest assaig s'estructura al voltant de dues reflexions principals. En la primera, l'element vertebrador és l'anàlisi del procés intel.lectual que condueix Einstein a proposar la seua creació més important, la Relativitat General. Aquesta reflexió, com ell mateix afirma, és guiada per la gravitació newtoniana, que la Relativitat General recupera en l'aproximació que avui s'anomena límit newtonià. La segona se centra en l'observació i les conseqüències del fet que Einstein, per alguna raó desconeguda, va decidir de no considerar l'aproximació que l'autor d'aquest assaig denomina límit electromagnètic. En tenir-la en compte i fer una proposta concreta, s'obtenen uns resultats que són pràcticament idèntics als einstenians a escala solar, amb una diferència numèrica molt petita en el valor de la processió del periheli planetari. Més encara, aquesta porposta permet d'introduir-hi una argumentació cosmològica no estàndard (prescindint del principi cosmològic), de la quel es dedueixen la llei de Hubble de l'expansió de l'univers, la seua massa total i unes prediccions -astronòmicament verificables també- com són que els forats negres han de trobar-se en la regió central de les zones perifèriques, amb la circumstància que, probablement, aquestes estrelles noves han estat forats negres.
Sobre la teoria de la relatividad especial y general
Libros recomendados si te gusta Sobre el significat de la relativitat (edición en valenciano)
